Amabilitat

L’amabilitat reflecteix les diferències individuals en la preocupació per la cooperació i l’harmonia social. Les persones amables valoren portar-se bé amb els altres.

Per això són considerades, cordials, generoses, servicials i estan disposades a cedir en els seus interessos en favor dels altres. Les persones amables també tenen una visió optimista de la naturalesa humana: creuen que la gent és bàsicament honesta, decent i digna de confiança.

Les persones poc amables posen l’interès propi per sobre de l’entesa amb els altres. En general, el benestar dels altres no els preocupa gaire, i per tant és poc probable que facin un esforç per algú altre. De vegades, l’escepticisme sobre els motius dels altres les fa desconfiades, poc cordials i poc cooperatives.

L’amabilitat és clarament un avantatge per aconseguir i mantenir la popularitat. Les persones amables cauen més bé que les poc amables. D’altra banda, l’amabilitat no és útil en situacions que exigeixen decisions dures o totalment objectives. Les persones poc amables poden ser excel·lents científiques, crítiques o soldats.

Confiança

Una persona amb un nivell alt de confiança dona per fet que la majoria de la gent és justa, honesta i té bones intencions. Les persones amb poca confiança veuen els altres com a egoistes, manipuladors i potencialment perillosos.

Moralitat

Les persones amb puntuacions altes en aquesta escala no veuen cap necessitat de fingir ni de manipular en el tracte amb els altres, i per això són franques, directes i sinceres. Les que puntuen baix creuen que una certa dosi d’engany és necessària en les relacions socials. A la gent li resulta relativament fàcil relacionar-se amb la franquesa de les persones que puntuen alt, i en general li costa més relacionar-se amb la poca franquesa de les que puntuen baix. Cal deixar clar que les persones que puntuen baix no són immorals ni manquen de principis; simplement són més cauteloses i menys disposades a revelar obertament tota la veritat.

Altruisme

Les persones altruistes troben que ajudar els altres és sincerament gratificant. En conseqüència, en general estan disposades a donar un cop de mà a qui ho necessita. Per a elles, fer coses pels altres és una forma de realització personal i no de sacrifici. Les persones que puntuen baix en aquesta escala no gaudeixen especialment ajudant qui ho necessita: les peticions d’ajuda els semblen una imposició més que no pas una oportunitat de realització personal.

Cooperació

Les persones que puntuen alt en aquesta escala detesten les confrontacions. Estan totalment disposades a cedir o a renunciar a les seves pròpies necessitats per portar-se bé amb els altres. Les que puntuen baix tenen més tendència a intimidar els altres per sortir-se amb la seva.

Modèstia

A les persones amb puntuacions altes en aquesta escala no els agrada presumir de ser millors que els altres. En alguns casos, aquesta actitud pot venir d’una autoconfiança o una autoestima baixes. Tot i això, algunes persones amb una autoestima alta troben la immodèstia de mal gust. Les persones que es descriuen a si mateixes com a superiors tendeixen a ser vistes pels altres com a desagradablement arrogants.

Compassió

Les persones que puntuen alt en aquesta escala són tendres i compassives. Senten el dolor dels altres com si fos propi i es commouen fàcilment. Les que puntuen baix no es veuen gaire afectades pel sofriment humà. S’enorgulleixen de fer judicis objectius basats en la raó, i es preocupen més per la veritat i la justícia imparcial que per la clemència.