Obertura

L’obertura a l’experiència descriu una dimensió de l’estil cognitiu que distingeix les persones imaginatives i creatives de les persones pràctiques i convencionals.

Les persones obertes són intel·lectualment curioses, aprecien l’art i són sensibles a la bellesa. En comparació amb les persones tancades, tendeixen a ser més conscients dels seus sentiments. Acostumen a pensar i actuar de manera individualista i poc conformista. Els intel·lectuals solen puntuar alt en obertura a l’experiència; per això, aquest factor també s’ha anomenat Cultura o Intel·lecte.

Tot i això, probablement és millor considerar l’intel·lecte com un aspecte més de l’obertura a l’experiència. Les puntuacions en obertura només tenen una relació modesta amb els anys d’educació i amb els resultats dels tests d’intel·ligència estàndard.

Una altra característica de l’estil cognitiu obert és la facilitat per pensar en símbols i abstraccions allunyats de l’experiència concreta. Segons les capacitats intel·lectuals de cada persona, aquest pensament simbòlic pot prendre la forma del raonament matemàtic, lògic o geomètric, de l’ús artístic i metafòric del llenguatge, de la composició o la interpretació musical, o d’alguna de les moltes arts visuals o escèniques.

Les persones amb puntuacions baixes en obertura a l’experiència acostumen a tenir interessos limitats i corrents. Prefereixen allò senzill, directe i evident a allò complex, ambigu i subtil. Poden mirar les arts i les ciències amb recel, i considerar-les activitats obscures o sense cap utilitat pràctica. Les persones tancades prefereixen la familiaritat a la novetat; són conservadores i reticents al canvi.

Els psicòlegs, que sovint són persones obertes a l’experiència, acostumen a presentar l’obertura com un tret més sa o més madur. Tanmateix, els estils de pensament obert i tancat són útils en entorns diferents. L’estil intel·lectual de la persona oberta pot anar molt bé a un professor universitari, però la recerca ha demostrat que el pensament tancat està relacionat amb un millor rendiment laboral en la policia, les vendes i diverses professions de serveis.

Imaginació

Per a les persones imaginatives, el món real sovint és massa pla i ordinari. Les persones amb puntuacions altes en aquesta escala fan servir la fantasia per crear-se un món més ric i interessant. Les que puntuen baix estan més orientades als fets que a la fantasia.

Interessos artístics

Les persones amb puntuacions altes en aquesta escala estimen la bellesa, tant en l’art com en la natura. S’involucren i s’absorbeixen fàcilment en experiències artístiques i naturals. No necessàriament tenen formació o talent artístic, tot i que moltes en tenen. El que defineix aquesta escala és l’interès per la bellesa natural i artificial i la capacitat d’apreciar-la. Les persones que puntuen baix no tenen gaire sensibilitat estètica ni interès per les arts.

Emotivitat

Les persones amb puntuacions altes en emotivitat tenen un bon accés als seus propis sentiments i en són conscients. Les que puntuen baix són menys conscients dels seus sentiments i tendeixen a no expressar les emocions obertament.

Esperit aventurer

Les persones amb puntuacions altes en esperit aventurer tenen ganes de provar activitats noves, viatjar a països estrangers i viure experiències diferents. La familiaritat i la rutina els resulten avorrides, i són capaces d’agafar un camí nou per tornar a casa només perquè és diferent. Les que puntuen baix solen sentir-se incòmodes amb el canvi i prefereixen les rutines conegudes.

Intel·lecte

L’intel·lecte i els interessos artístics són els dos aspectes més importants i centrals de l’obertura a l’experiència. Les persones amb puntuacions altes en intel·lecte adoren jugar amb les idees. Tenen una ment oberta a les idees noves i poc habituals, i els agrada debatre qüestions intel·lectuals. Gaudeixen amb les endevinalles, els trencaclosques i els reptes mentals. Les que puntuen baix prefereixen tractar amb persones o amb coses abans que amb idees, i consideren els exercicis intel·lectuals una pèrdua de temps. L’intel·lecte no s’ha de confondre amb la intel·ligència: és un estil intel·lectual, no una capacitat intel·lectual, tot i que les persones amb puntuacions altes en intel·lecte obtenen resultats lleugerament millors en els tests d’intel·ligència estandarditzats que les que puntuen baix.

Liberalisme

El liberalisme psicològic es refereix a la predisposició a qüestionar l’autoritat, les convencions i els valors tradicionals. En la seva forma més extrema, pot arribar a representar una hostilitat oberta cap a les normes, simpatia pels qui infringeixen la llei i gust per l’ambigüitat, el caos i el desordre. Les persones psicològicament conservadores prefereixen la seguretat i l’estabilitat que aporta la conformitat amb la tradició. El liberalisme i el conservadorisme psicològics no són el mateix que l’afiliació política, però sens dubte inclinen les persones cap a determinats partits polítics.