Neuroticisme

El neuroticisme es refereix a la tendència a experimentar sentiments negatius.

Freud va fer servir originalment el terme neurosi per descriure un estat caracteritzat per malestar mental, patiment emocional i incapacitat d’afrontar amb eficàcia les exigències normals de la vida. Suggeria que tothom mostra alguns signes de neurosi, però que ens diferenciem en el grau de patiment i en els símptomes concrets de malestar. Avui dia, el neuroticisme es refereix a la tendència a experimentar sentiments negatius.

Les persones que puntuen alt en neuroticisme poden experimentar principalment un sentiment negatiu concret, com ara ansietat, ira o depressió, però és probable que n’experimentin diversos.

Les persones amb un neuroticisme alt són emocionalment reactives. Responen emocionalment a esdeveniments que no afectarien la majoria de la gent, i les seves reaccions tendeixen a ser més intenses del normal. Tenen més tendència a interpretar situacions ordinàries com a amenaçadores, i les petites frustracions com a dificultats insuperables.

Les seves reaccions emocionals negatives tendeixen a persistir durant períodes inusualment llargs, cosa que vol dir que sovint estan de mal humor. Aquests problemes de regulació emocional poden reduir la capacitat de pensar amb claredat, prendre decisions i afrontar l’estrès amb eficàcia.

Ansietat

En les persones ansioses, el sistema de «lluita o fugida» del cervell s’activa amb massa facilitat i massa sovint. Per això, les persones amb un nivell alt d’ansietat sovint tenen la sensació que està a punt de passar alguna cosa perillosa. Poden tenir por de situacions concretes o simplement ser temoroses en general. Se senten tenses, inquietes i nervioses. Les persones amb poca ansietat són en general calmades i no tenen por.

Ira

Les persones que puntuen alt en ira s’enfurismen quan les coses no surten com volen. Són sensibles a rebre un tracte just i se senten ressentides i amargades quan creuen que les enganyen. Aquesta escala mesura la tendència a sentir ira; que la persona expressi o no la irritació i l’hostilitat depèn del seu nivell d’amabilitat. Les persones que puntuen baix no s’enfaden sovint ni amb facilitat.

Depressió

Aquesta escala mesura la tendència a sentir-se trist, abatut i desanimat. Les persones que puntuen alt no tenen energia i els costa iniciar activitats. Les que puntuen baix tendeixen a estar lliures d’aquests sentiments depressius.

Ansietat social

Les persones amb ansietat social són sensibles al que els altres pensen d’elles. La seva preocupació pel rebuig i el ridícul fa que se sentin tímides i incòmodes amb els altres. S’avergonyeixen fàcilment i sovint senten vergonya. La por que els altres les critiquin o se’n riguin és exagerada i poc realista, però la seva incomoditat i la seva manca de naturalitat poden convertir aquestes pors en una profecia autocomplerta. Les persones que puntuen baix, en canvi, no pateixen la falsa impressió que tothom les mira i les jutja, i no se senten nervioses en situacions socials.

Impulsivitat

Les persones impulsives senten desitjos i impulsos intensos que els costa resistir. Tendeixen a orientar-se cap als plaers i les recompenses a curt termini més que cap a les conseqüències a llarg termini. Les que puntuen baix no experimenten desitjos intensos i irresistibles, i per tant no se senten temptades a excedir-se.

Vulnerabilitat

Les persones amb puntuacions altes en vulnerabilitat experimenten pànic, confusió i impotència quan estan sota pressió o estrès. Les que puntuen baix se senten més serenes, segures i lúcides en situacions d’estrès.