Responsabilitat

La responsabilitat té a veure amb la manera com controlem, regulem i dirigim els nostres impulsos.

Els impulsos no són dolents per si mateixos. De vegades les presses obliguen a prendre una decisió ràpida, i actuar segons el primer impuls pot ser una resposta eficaç. A més, quan toca divertir-se i no treballar, actuar de manera espontània i impulsiva pot ser molt divertit. Els altres poden veure les persones impulsives com a persones vives, divertides i una mica esbojarrades.

Tot i així, deixar-se portar pels impulsos pot portar problemes de moltes maneres. Alguns impulsos són antisocials. Els actes antisocials descontrolats no només perjudiquen altres membres de la societat, sinó que també poden acabar en represàlies contra qui els comet. Un altre problema dels actes impulsius és que sovint produeixen recompenses immediates però conseqüències indesitjables a llarg termini. Alguns exemples són una vida social excessiva que acaba amb un acomiadament, un insult llançat a la lleugera que trenca una relació important, o el consum de drogues plaents que amb el temps destrueixen la salut.

El comportament impulsiu, fins i tot quan no és greument destructiu, redueix de manera significativa l’eficàcia d’una persona. Actuar per impuls impedeix considerar altres línies d’acció, algunes de les quals haurien estat més encertades que l’opció impulsiva. La impulsivitat també desvia les persones dels projectes que requereixen una seqüència organitzada de passos o etapes. Per això, els èxits d’una persona impulsiva solen ser petits, dispersos i inconsistents.

Un tret distintiu de la intel·ligència, el que potencialment separa els éssers humans de formes de vida anteriors, és la capacitat de pensar en les conseqüències futures abans d’actuar seguint un impuls. L’activitat intel·ligent implica contemplar objectius a llarg termini, organitzar i planificar el camí per assolir-los i perseverar-hi malgrat els impulsos passatgers en sentit contrari. La idea que la intel·ligència implica control dels impulsos queda molt ben recollida en el terme prudència, una etiqueta alternativa per al domini de la responsabilitat. Ser prudent vol dir ser alhora savi i caut.

De fet, les persones que puntuen alt en l’escala de responsabilitat són percebudes pels altres com a intel·ligents. Els avantatges d’una responsabilitat alta són evidents. Les persones responsables eviten els problemes i assoleixen nivells alts d’èxit gràcies a una planificació deliberada i a la perseverança. A més, els altres les consideren intel·ligents i fiables. Pel costat negatiu, poden ser perfeccionistes compulsives i addictes a la feina. I les persones extremadament responsables poden semblar encarcarades i avorrides.

Les persones poc responsables poden rebre crítiques per la seva poca fiabilitat, la seva manca d’ambició i la seva tendència a sortir-se del guió, però gaudiran de molts plaers passatgers i mai ningú no les titllarà d’encarcarades.

Autoeficàcia

L’autoeficàcia descriu la confiança en la pròpia capacitat per aconseguir coses. Les persones amb puntuacions altes creuen que tenen la intel·ligència (el sentit comú), l’empenta i l’autocontrol necessaris per tenir èxit. Les que puntuen baix no se senten eficaces i poden tenir la sensació que no controlen la seva vida.

Ordre

Les persones amb puntuacions altes en ordre són molt organitzades. Els agrada viure segons rutines i horaris. Fan llistes i plans. Les que puntuen baix tendeixen a ser desorganitzades i disperses.

Sentit del deure

Aquesta escala reflecteix la força del sentit del deure i de l’obligació d’una persona. Les persones que hi puntuen alt tenen un fort sentit de l’obligació moral. Les que puntuen baix troben que els contractes, les normes i els reglaments són massa restrictius, i és probable que els altres les vegin com a poc fiables o fins i tot irresponsables.

Afany d’èxit

Les persones que puntuen alt en aquesta escala s’esforcen molt per assolir l’excel·lència. El seu desig de ser reconegudes com a persones d’èxit les manté centrades en els seus objectius ambiciosos. Sovint tenen un fort sentit de direcció a la vida, però les puntuacions extremadament altes poden indicar una obsessió excessiva per la feina i una visió massa estreta. Les persones que puntuen baix s’acontenten amb fer el mínim, i els altres les poden veure com a mandroses.

Autodisciplina

L’autodisciplina, el que molta gent anomena força de voluntat, es refereix a la capacitat de perseverar en tasques difícils o desagradables fins a acabar-les. Les persones amb una autodisciplina alta són capaces de superar la reticència a començar una tasca i de mantenir el rumb malgrat les distraccions. Les que tenen poca autodisciplina procrastinen i els costa acabar el que comencen, i sovint deixen tasques a mitges, fins i tot tasques que tenen moltes ganes d’acabar.

Prudència

La prudència descriu la tendència a sospesar les possibilitats abans d’actuar. Les persones amb puntuacions altes en l’escala de prudència es prenen el seu temps per prendre decisions. Les que puntuen baix sovint diuen o fan el primer que els passa pel cap sense considerar les alternatives ni les conseqüències probables d’aquestes alternatives.