Així és com es veu el teu resultat.
Aquest és un perfil fictici que mostra què obtens després del test: cinc dominis principals, 30 facetes i explicacions en llenguatge planer.
- Tret més alt
- Obertura 83%
- Tret més baix
- Extraversió 29%
- Més equilibrat
- Neuroticisme 31%
Visió general
La puntuació mostra on et situes en cada tret, de baix a alt. Cap perfil és millor que un altre.
El perfil descriu tendències basades en les teves respostes, no un diagnòstic ni un veredicte sobre qui ets.
Obertura
Alt104 de 120 · 83%
La teva puntuació en obertura és alta, cosa que indica que gaudeixes de la novetat, la varietat i el canvi. Ets una persona curiosa, imaginativa i creativa.
L’obertura a l’experiència descriu una dimensió de l’estil cognitiu que distingeix les persones imaginatives i creatives de les persones pràctiques i convencionals.
Llegeix més sobre aquest tret
Les persones obertes són intel·lectualment curioses, aprecien l’art i són sensibles a la bellesa. En comparació amb les persones tancades, tendeixen a ser més conscients dels seus sentiments. Acostumen a pensar i actuar de manera individualista i poc conformista. Els intel·lectuals solen puntuar alt en obertura a l’experiència; per això, aquest factor també s’ha anomenat Cultura o Intel·lecte.
Tot i això, probablement és millor considerar l’intel·lecte com un aspecte més de l’obertura a l’experiència. Les puntuacions en obertura només tenen una relació modesta amb els anys d’educació i amb els resultats dels tests d’intel·ligència estàndard.
Una altra característica de l’estil cognitiu obert és la facilitat per pensar en símbols i abstraccions allunyats de l’experiència concreta. Segons les capacitats intel·lectuals de cada persona, aquest pensament simbòlic pot prendre la forma del raonament matemàtic, lògic o geomètric, de l’ús artístic i metafòric del llenguatge, de la composició o la interpretació musical, o d’alguna de les moltes arts visuals o escèniques.
Les persones amb puntuacions baixes en obertura a l’experiència acostumen a tenir interessos limitats i corrents. Prefereixen allò senzill, directe i evident a allò complex, ambigu i subtil. Poden mirar les arts i les ciències amb recel, i considerar-les activitats obscures o sense cap utilitat pràctica. Les persones tancades prefereixen la familiaritat a la novetat; són conservadores i reticents al canvi.
Els psicòlegs, que sovint són persones obertes a l’experiència, acostumen a presentar l’obertura com un tret més sa o més madur. Tanmateix, els estils de pensament obert i tancat són útils en entorns diferents. L’estil intel·lectual de la persona oberta pot anar molt bé a un professor universitari, però la recerca ha demostrat que el pensament tancat està relacionat amb un millor rendiment laboral en la policia, les vendes i diverses professions de serveis.
Facetes
- ImaginacióAlt 17 de 20
Per a les persones imaginatives, el món real sovint és massa pla i ordinari. Les persones amb puntuacions altes en aquesta escala fan servir la fantasia per crear-se un món més ric i interessant. Les que puntuen baix estan més orientades als fets que a la fantasia.
- Interessos artísticsAlt 19 de 20
Les persones amb puntuacions altes en aquesta escala estimen la bellesa, tant en l’art com en la natura. S’involucren i s’absorbeixen fàcilment en experiències artístiques i naturals. No necessàriament tenen formació o talent artístic, tot i que moltes en tenen. El que defineix aquesta escala és l’interès per la bellesa natural i artificial i la capacitat d’apreciar-la. Les persones que puntuen baix no tenen gaire sensibilitat estètica ni interès per les arts.
- EmotivitatAlt 16 de 20
Les persones amb puntuacions altes en emotivitat tenen un bon accés als seus propis sentiments i en són conscients. Les que puntuen baix són menys conscients dels seus sentiments i tendeixen a no expressar les emocions obertament.
- Esperit aventurerAlt 17 de 20
Les persones amb puntuacions altes en esperit aventurer tenen ganes de provar activitats noves, viatjar a països estrangers i viure experiències diferents. La familiaritat i la rutina els resulten avorrides, i són capaces d’agafar un camí nou per tornar a casa només perquè és diferent. Les que puntuen baix solen sentir-se incòmodes amb el canvi i prefereixen les rutines conegudes.
- Intel·lecteAlt 17 de 20
L’intel·lecte i els interessos artístics són els dos aspectes més importants i centrals de l’obertura a l’experiència. Les persones amb puntuacions altes en intel·lecte adoren jugar amb les idees. Tenen una ment oberta a les idees noves i poc habituals, i els agrada debatre qüestions intel·lectuals. Gaudeixen amb les endevinalles, els trencaclosques i els reptes mentals. Les que puntuen baix prefereixen tractar amb persones o amb coses abans que amb idees, i consideren els exercicis intel·lectuals una pèrdua de temps. L’intel·lecte no s’ha de confondre amb la intel·ligència: és un estil intel·lectual, no una capacitat intel·lectual, tot i que les persones amb puntuacions altes en intel·lecte obtenen resultats lleugerament millors en els tests d’intel·ligència estandarditzats que les que puntuen baix.
- LiberalismeAlt 18 de 20
El liberalisme psicològic es refereix a la predisposició a qüestionar l’autoritat, les convencions i els valors tradicionals. En la seva forma més extrema, pot arribar a representar una hostilitat oberta cap a les normes, simpatia pels qui infringeixen la llei i gust per l’ambigüitat, el caos i el desordre. Les persones psicològicament conservadores prefereixen la seguretat i l’estabilitat que aporta la conformitat amb la tradició. El liberalisme i el conservadorisme psicològics no són el mateix que l’afiliació política, però sens dubte inclinen les persones cap a determinats partits polítics.
Responsabilitat
Alt92 de 120 · 71%
La teva puntuació en responsabilitat és alta. Això vol dir que et marques objectius clars i els persegueixes amb determinació. La gent et considera una persona fiable i treballadora.
La responsabilitat té a veure amb la manera com controlem, regulem i dirigim els nostres impulsos.
Llegeix més sobre aquest tret
Els impulsos no són dolents per si mateixos. De vegades les presses obliguen a prendre una decisió ràpida, i actuar segons el primer impuls pot ser una resposta eficaç. A més, quan toca divertir-se i no treballar, actuar de manera espontània i impulsiva pot ser molt divertit. Els altres poden veure les persones impulsives com a persones vives, divertides i una mica esbojarrades.
Tot i així, deixar-se portar pels impulsos pot portar problemes de moltes maneres. Alguns impulsos són antisocials. Els actes antisocials descontrolats no només perjudiquen altres membres de la societat, sinó que també poden acabar en represàlies contra qui els comet. Un altre problema dels actes impulsius és que sovint produeixen recompenses immediates però conseqüències indesitjables a llarg termini. Alguns exemples són una vida social excessiva que acaba amb un acomiadament, un insult llançat a la lleugera que trenca una relació important, o el consum de drogues plaents que amb el temps destrueixen la salut.
El comportament impulsiu, fins i tot quan no és greument destructiu, redueix de manera significativa l’eficàcia d’una persona. Actuar per impuls impedeix considerar altres línies d’acció, algunes de les quals haurien estat més encertades que l’opció impulsiva. La impulsivitat també desvia les persones dels projectes que requereixen una seqüència organitzada de passos o etapes. Per això, els èxits d’una persona impulsiva solen ser petits, dispersos i inconsistents.
Un tret distintiu de la intel·ligència, el que potencialment separa els éssers humans de formes de vida anteriors, és la capacitat de pensar en les conseqüències futures abans d’actuar seguint un impuls. L’activitat intel·ligent implica contemplar objectius a llarg termini, organitzar i planificar el camí per assolir-los i perseverar-hi malgrat els impulsos passatgers en sentit contrari. La idea que la intel·ligència implica control dels impulsos queda molt ben recollida en el terme prudència, una etiqueta alternativa per al domini de la responsabilitat. Ser prudent vol dir ser alhora savi i caut.
De fet, les persones que puntuen alt en l’escala de responsabilitat són percebudes pels altres com a intel·ligents. Els avantatges d’una responsabilitat alta són evidents. Les persones responsables eviten els problemes i assoleixen nivells alts d’èxit gràcies a una planificació deliberada i a la perseverança. A més, els altres les consideren intel·ligents i fiables. Pel costat negatiu, poden ser perfeccionistes compulsives i addictes a la feina. I les persones extremadament responsables poden semblar encarcarades i avorrides.
Les persones poc responsables poden rebre crítiques per la seva poca fiabilitat, la seva manca d’ambició i la seva tendència a sortir-se del guió, però gaudiran de molts plaers passatgers i mai ningú no les titllarà d’encarcarades.
Facetes
- AutoeficàciaAlt 16 de 20
L’autoeficàcia descriu la confiança en la pròpia capacitat per aconseguir coses. Les persones amb puntuacions altes creuen que tenen la intel·ligència (el sentit comú), l’empenta i l’autocontrol necessaris per tenir èxit. Les que puntuen baix no se senten eficaces i poden tenir la sensació que no controlen la seva vida.
- OrdreMitjà 11 de 20
Les persones amb puntuacions altes en ordre són molt organitzades. Els agrada viure segons rutines i horaris. Fan llistes i plans. Les que puntuen baix tendeixen a ser desorganitzades i disperses.
- Sentit del deureAlt 16 de 20
Aquesta escala reflecteix la força del sentit del deure i de l’obligació d’una persona. Les persones que hi puntuen alt tenen un fort sentit de l’obligació moral. Les que puntuen baix troben que els contractes, les normes i els reglaments són massa restrictius, i és probable que els altres les vegin com a poc fiables o fins i tot irresponsables.
- Afany d’èxitAlt 17 de 20
Les persones que puntuen alt en aquesta escala s’esforcen molt per assolir l’excel·lència. El seu desig de ser reconegudes com a persones d’èxit les manté centrades en els seus objectius ambiciosos. Sovint tenen un fort sentit de direcció a la vida, però les puntuacions extremadament altes poden indicar una obsessió excessiva per la feina i una visió massa estreta. Les persones que puntuen baix s’acontenten amb fer el mínim, i els altres les poden veure com a mandroses.
- AutodisciplinaAlt 16 de 20
L’autodisciplina, el que molta gent anomena força de voluntat, es refereix a la capacitat de perseverar en tasques difícils o desagradables fins a acabar-les. Les persones amb una autodisciplina alta són capaces de superar la reticència a començar una tasca i de mantenir el rumb malgrat les distraccions. Les que tenen poca autodisciplina procrastinen i els costa acabar el que comencen, i sovint deixen tasques a mitges, fins i tot tasques que tenen moltes ganes d’acabar.
- PrudènciaAlt 16 de 20
La prudència descriu la tendència a sospesar les possibilitats abans d’actuar. Les persones amb puntuacions altes en l’escala de prudència es prenen el seu temps per prendre decisions. Les que puntuen baix sovint diuen o fan el primer que els passa pel cap sense considerar les alternatives ni les conseqüències probables d’aquestes alternatives.
Extraversió
Baix52 de 120 · 29%
La teva puntuació en extraversió és baixa, cosa que indica que ets una persona introvertida, reservada i tranquil·la. Gaudeixes de la solitud i de les activitats en solitari. La teva vida social tendeix a limitar-se a unes quantes amistats properes.
L’extraversió es caracteritza per una implicació intensa amb el món exterior.
Llegeix més sobre aquest tret
Les persones extravertides gaudeixen de la companyia dels altres, estan plenes d’energia i sovint experimenten emocions positives. Tendeixen a ser entusiastes i orientades a l’acció, i és probable que diguin «Sí!» o «Som-hi!» davant de qualsevol oportunitat d’emoció. En grup, els agrada parlar, afirmar-se i cridar l’atenció.
Les persones introvertides no tenen l’exuberància, l’energia ni el nivell d’activitat de les extravertides. Solen ser tranquil·les, discretes, reflexives i poc implicades en el món social. Aquesta manca d’implicació social no s’ha d’interpretar com a timidesa ni com a depressió: la persona introvertida simplement necessita menys estimulació que l’extravertida i prefereix estar sola.
La independència i la reserva de la persona introvertida de vegades es confonen amb antipatia o arrogància. En realitat, una persona introvertida que puntua alt en la dimensió d’amabilitat no buscarà els altres, però serà molt agradable quan algú s’hi acosti.
Facetes
- CordialitatBaix 7 de 20
A les persones cordials els agraden sincerament les altres persones i mostren obertament sentiments positius cap als altres. Fan amistats ràpidament i els resulta fàcil establir relacions properes i íntimes. Les persones que puntuen baix en cordialitat no són necessàriament fredes ni hostils, però no s’acosten als altres i es perceben com a distants i reservades.
- GregarismeMitjà 11 de 20
Les persones gregàries troben la companyia dels altres agradablement estimulant i gratificant. Gaudeixen de l’emoció de les multituds. Les que puntuen baix solen sentir-se aclaparades per les grans aglomeracions i, per això, les eviten activament. No els desagrada necessàriament estar amb gent de tant en tant, però la seva necessitat d’intimitat i de temps per a elles mateixes és molt més gran que la de les persones que puntuen alt en aquesta escala.
- AssertivitatBaix 8 de 20
A les persones amb puntuacions altes en assertivitat els agrada expressar la seva opinió, prendre les regnes i dirigir les activitats dels altres. Solen ser les líders dels grups. Les que puntuen baix tendeixen a parlar poc i deixen que els altres controlin les activitats del grup.
- Nivell d’activitatMitjà 10 de 20
Les persones actives porten una vida ràpida i atrafegada. Es mouen amb rapidesa, energia i vigor, i participen en moltes activitats. Les persones que puntuen baix en aquesta escala segueixen un ritme més lent, pausat i relaxat.
- Recerca d’emocionsBaix 9 de 20
Les persones amb puntuacions altes en aquesta escala s’avorreixen fàcilment si no tenen un nivell alt d’estimulació. Els encanten les llums brillants i el bullici. És probable que assumeixin riscos i busquin sensacions fortes. Les que puntuen baix se senten aclaparades pel soroll i l’enrenou, i no els atrau gens la recerca de sensacions fortes.
- AlegriaBaix 7 de 20
Aquesta escala mesura l’estat d’ànim i els sentiments positius, no les emocions negatives (que formen part del domini del neuroticisme). Les persones que puntuen alt en aquesta escala solen experimentar tota una gamma de sentiments positius, com ara felicitat, entusiasme, optimisme i joia. Les que puntuen baix no són tan propenses a aquest ànim enèrgic i exaltat.
Amabilitat
Alt91 de 120 · 70%
El teu nivell alt d’amabilitat indica un fort interès per les necessitats i el benestar dels altres. Ets una persona agradable, comprensiva i cooperativa.
L’amabilitat reflecteix les diferències individuals en la preocupació per la cooperació i l’harmonia social. Les persones amables valoren portar-se bé amb els altres.
Llegeix més sobre aquest tret
Per això són considerades, cordials, generoses, servicials i estan disposades a cedir en els seus interessos en favor dels altres. Les persones amables també tenen una visió optimista de la naturalesa humana: creuen que la gent és bàsicament honesta, decent i digna de confiança.
Les persones poc amables posen l’interès propi per sobre de l’entesa amb els altres. En general, el benestar dels altres no els preocupa gaire, i per tant és poc probable que facin un esforç per algú altre. De vegades, l’escepticisme sobre els motius dels altres les fa desconfiades, poc cordials i poc cooperatives.
L’amabilitat és clarament un avantatge per aconseguir i mantenir la popularitat. Les persones amables cauen més bé que les poc amables. D’altra banda, l’amabilitat no és útil en situacions que exigeixen decisions dures o totalment objectives. Les persones poc amables poden ser excel·lents científiques, crítiques o soldats.
Facetes
- ConfiançaMitjà 12 de 20
Una persona amb un nivell alt de confiança dona per fet que la majoria de la gent és justa, honesta i té bones intencions. Les persones amb poca confiança veuen els altres com a egoistes, manipuladors i potencialment perillosos.
- MoralitatAlt 17 de 20
Les persones amb puntuacions altes en aquesta escala no veuen cap necessitat de fingir ni de manipular en el tracte amb els altres, i per això són franques, directes i sinceres. Les que puntuen baix creuen que una certa dosi d’engany és necessària en les relacions socials. A la gent li resulta relativament fàcil relacionar-se amb la franquesa de les persones que puntuen alt, i en general li costa més relacionar-se amb la poca franquesa de les que puntuen baix. Cal deixar clar que les persones que puntuen baix no són immorals ni manquen de principis; simplement són més cauteloses i menys disposades a revelar obertament tota la veritat.
- AltruismeAlt 15 de 20
Les persones altruistes troben que ajudar els altres és sincerament gratificant. En conseqüència, en general estan disposades a donar un cop de mà a qui ho necessita. Per a elles, fer coses pels altres és una forma de realització personal i no de sacrifici. Les persones que puntuen baix en aquesta escala no gaudeixen especialment ajudant qui ho necessita: les peticions d’ajuda els semblen una imposició més que no pas una oportunitat de realització personal.
- CooperacióMitjà 14 de 20
Les persones que puntuen alt en aquesta escala detesten les confrontacions. Estan totalment disposades a cedir o a renunciar a les seves pròpies necessitats per portar-se bé amb els altres. Les que puntuen baix tenen més tendència a intimidar els altres per sortir-se amb la seva.
- ModèstiaAlt 16 de 20
A les persones amb puntuacions altes en aquesta escala no els agrada presumir de ser millors que els altres. En alguns casos, aquesta actitud pot venir d’una autoconfiança o una autoestima baixes. Tot i això, algunes persones amb una autoestima alta troben la immodèstia de mal gust. Les persones que es descriuen a si mateixes com a superiors tendeixen a ser vistes pels altres com a desagradablement arrogants.
- CompassióAlt 17 de 20
Les persones que puntuen alt en aquesta escala són tendres i compassives. Senten el dolor dels altres com si fos propi i es commouen fàcilment. Les que puntuen baix no es veuen gaire afectades pel sofriment humà. S’enorgulleixen de fer judicis objectius basats en la raó, i es preocupen més per la veritat i la justícia imparcial que per la clemència.
Neuroticisme
Baix54 de 120 · 31%
La teva puntuació en neuroticisme és baixa, cosa que indica que ets una persona excepcionalment calmada, serena i imperturbable. No reacciones amb emocions intenses, ni tan sols davant de situacions que la majoria de la gent descriuria com a estressants.
El neuroticisme es refereix a la tendència a experimentar sentiments negatius.
Llegeix més sobre aquest tret
Freud va fer servir originalment el terme neurosi per descriure un estat caracteritzat per malestar mental, patiment emocional i incapacitat d’afrontar amb eficàcia les exigències normals de la vida. Suggeria que tothom mostra alguns signes de neurosi, però que ens diferenciem en el grau de patiment i en els símptomes concrets de malestar. Avui dia, el neuroticisme es refereix a la tendència a experimentar sentiments negatius.
Les persones que puntuen alt en neuroticisme poden experimentar principalment un sentiment negatiu concret, com ara ansietat, ira o depressió, però és probable que n’experimentin diversos.
Les persones amb un neuroticisme alt són emocionalment reactives. Responen emocionalment a esdeveniments que no afectarien la majoria de la gent, i les seves reaccions tendeixen a ser més intenses del normal. Tenen més tendència a interpretar situacions ordinàries com a amenaçadores, i les petites frustracions com a dificultats insuperables.
Les seves reaccions emocionals negatives tendeixen a persistir durant períodes inusualment llargs, cosa que vol dir que sovint estan de mal humor. Aquests problemes de regulació emocional poden reduir la capacitat de pensar amb claredat, prendre decisions i afrontar l’estrès amb eficàcia.
Facetes
- AnsietatMitjà 10 de 20
En les persones ansioses, el sistema de «lluita o fugida» del cervell s’activa amb massa facilitat i massa sovint. Per això, les persones amb un nivell alt d’ansietat sovint tenen la sensació que està a punt de passar alguna cosa perillosa. Poden tenir por de situacions concretes o simplement ser temoroses en general. Se senten tenses, inquietes i nervioses. Les persones amb poca ansietat són en general calmades i no tenen por.
- IraBaix 7 de 20
Les persones que puntuen alt en ira s’enfurismen quan les coses no surten com volen. Són sensibles a rebre un tracte just i se senten ressentides i amargades quan creuen que les enganyen. Aquesta escala mesura la tendència a sentir ira; que la persona expressi o no la irritació i l’hostilitat depèn del seu nivell d’amabilitat. Les persones que puntuen baix no s’enfaden sovint ni amb facilitat.
- DepressióBaix 6 de 20
Aquesta escala mesura la tendència a sentir-se trist, abatut i desanimat. Les persones que puntuen alt no tenen energia i els costa iniciar activitats. Les que puntuen baix tendeixen a estar lliures d’aquests sentiments depressius.
- Ansietat socialMitjà 11 de 20
Les persones amb ansietat social són sensibles al que els altres pensen d’elles. La seva preocupació pel rebuig i el ridícul fa que se sentin tímides i incòmodes amb els altres. S’avergonyeixen fàcilment i sovint senten vergonya. La por que els altres les critiquin o se’n riguin és exagerada i poc realista, però la seva incomoditat i la seva manca de naturalitat poden convertir aquestes pors en una profecia autocomplerta. Les persones que puntuen baix, en canvi, no pateixen la falsa impressió que tothom les mira i les jutja, i no se senten nervioses en situacions socials.
- ImpulsivitatMitjà 10 de 20
Les persones impulsives senten desitjos i impulsos intensos que els costa resistir. Tendeixen a orientar-se cap als plaers i les recompenses a curt termini més que cap a les conseqüències a llarg termini. Les que puntuen baix no experimenten desitjos intensos i irresistibles, i per tant no se senten temptades a excedir-se.
- VulnerabilitatMitjà 10 de 20
Les persones amb puntuacions altes en vulnerabilitat experimenten pànic, confusió i impotència quan estan sota pressió o estrès. Les que puntuen baix se senten més serenes, segures i lúcides en situacions d’estrès.